miércoles, 19 de noviembre de 2014

Importància de les competències

      Treballar per competències en educació segueix sent objecte de crítica per part de molta gent que realment encara no s'ha adonat que és un sistema innovador però que ja es venia executant de temps enrere. El propi Antoni Zabala ens aporta, com una brisa d'aire fresc, unes dades prou interessants:
-No estem començant a treballar en competències, ja ho fem des de fa temps, però anem in crescendo, aconseguint perfeccionar el sistema.
-El treball fet fins ara pels mestres, per molt renou que s'hagi format, no ha estat dolent, ha estat de qualitat, doncs s'ha de valorar l'esforç latent dels professionals que duen a terme aquest procés tan innovador.
-El sistema de competències prové del món empresarial i, per tant, en aquest canvi d'àmbit resideix la complexitat d'adaptació, però val la pena perquè serà la metodologia que ens permetrà resoldre tot tipus de conflictes i nous problemes.

¿Per què treballar per competències?

      Treballar per competències ens ajudarà a passar d'un model propedèutic i selectiu com el que veiem instaurat al batxillerat, arrelat en les matèries com a objecte d'estudi, a un model de formació integral com el que ja es practica a infantil i primària, on l'objecte d'estudi és donar respostes als problemes de la vida.
      Abans a les escoles es formaven, mitjançant el model propedèutic i selectiu esmentat, petits universitaris, que havien d'assolir molta matèria però realment no eren formats i preparats per a les problemàtiques reals de la vida. Ara, utòpicament, es pot passar a una formació constant:
-Bons professionals en tots els àmbits
-Formació integral en totes les competències personals
-La vida com a objecte d'estudi
-Pas de la selecció a l'orientació, adaptada a les necessitats, habilitats i possibilitats de l'alumne


                                          Imatge pròpia, importada des de Twitter (Zabala)

      Competència: capacitat d'efectuar o fer front a tasques diverses:   
            Com?, doncs de forma eficaç i en un context específic.
      Per dur a terme així com està establert s'ha de tenir una actitud adequada prèvia, utilitzar les habilitats pròpies i exposar els coneixements adquirits, tot això al mateix temps i de manera integrada. S'ha d'actuar de manera estratègica i flexible. Per actuar de manera competent, també s'ha de dominar l'anàlisi de situacions complexes i ensenyar-los des de petits.
      -Com s'aprèn? Analitzant.
      Tanmateix, el saber fer és inherent en les competències, així que també es pot enfocar com que, simplement, s'aprèn fent.
      Arribats a aquest punt podríem dir que s'aprèn i assimila a través de l'experiència, la comprensió i la capacitat de construir. Per això diem que la teoria és important, però la pràctica és imprescindible, i es torna a repetir el que sempre s'ha de tenir present, doncs "per aprendre a fer el que sigui, s'ha de fer, practicar-ho, repetir-ho, fins adquirir la pràctica necessària i aplicar la teoria corresponent".


      Organització de l'aula
      L'aula també s'organitza per competències, a partir dels models, la reflexió i l'execució. Uns ajuden als altres, contínuament. Els nens poden ser distribuïts en diversos grups de treball, arriant a formar assemblees, exposant els seus valor i configurant així un sistema d'aprenentatge democràtic. Tant mestre com alumnes desenvoluparan un procés d'aprenentatge on hi haurà una vinculació afectiva, una solidaritat, una tolerància, una experiència de vida i una col·laboració que ho facilitaran i milloraran. 
           Imatge importada des de Instagram, 
     piràmide competències, definició i aptituds.

   
      Funcionalitat: tot allò que s'aprèn, l'alumne ha de saber perquè. Així que el millor és començar les unitats didàctiques partint de situacions reals.
    -Complexitat de la situació: els enunciats mai han de ser simples, han de ser complexos, per a poder aprendre a resoldre nous problemes.
    Arrel de les idees de Montesquieu, volem aconseguir una escola democràtica, per això hem de canviar el tipus d'escola a una on regnin:
     -Participació
     -Organització
     -Diversitat
     -Integració de diferents components


     -Les disciplines no són suficients per entendre la vida, són bàsiques però insuficients.-
      



miércoles, 12 de noviembre de 2014

El currículum de l’escola primària

Temps enrere hi havia implantats al territori espanyol programes educatius arcaics, rígids, pobres i inflexibles que es centraven en la imposició de continguts sense tenir en compte la diversitat de l’alumnat i les diferències socials i culturals. Durant els anys 70, la demanda d’una reforma educativa porta l’educació a la implantació del currículum com mètode d’organització i guia pels mestres. El currículum serà des de llavors l’eina mitjançant la qual es decideixen els continguts a donar i exposar, però tenint en compte les necessitats dels alumnes i la seva procedència. La cultura no és discriminatòria, ha d’arribar a tothom, i per això es desenvolupen procediments d’ensenyament i formació més enllà dels continguts, es formen persones competents.

Es proposa un currículum que divideix l’ensenyament de conceptes per etapes i que té en compte quins conceptes es corresponen a cada etapa, com guiar el mestre i que va molt més enllà de la instrucció bàsica de matèries. El currículum és la concreció d’unes finalitats socials i culturals planificades per un cert límit de temps. Hi haurà un projecte curricular producte de la reflexió del conjunt de mestres, aquest projecte és canviant i s'adapta a les necessitats dels alumnes, suposa una sensibilitat cap a la demanda educativa.

                                            Imatge pròpia: interpretació del currículum
Documents d'interés: 


miércoles, 5 de noviembre de 2014

Significativització

      Mitjançant la lectura de l'apartat 6 de Zabala i Arnau, la meva reflexió m'ha portat a diversíssimes conclusions, variades però sense perdre el fil conductor de la idea principal i la intencionalitat del text.  
      Volem una escola menys tradicional, és cert, són situacions d'aprenentatge molt complexes. S'ha de crear un bon context educatiu. Els mestres hem d'ensenyar en funció de com aprenen els nostres alumnes. L'aprenentatge ha de ser significatiu, que tingui sentit i sigui comprensible, res de memoritzar.
      Arrel de les teories constructivistes de Dewey, segons les quals l'alumne es construeix el seu propi aprenentatge, i les teories socioconstructivistes de Vigotsky, en les quals l'alumne construeix el seu aprenentatge basant-se en la col·laboració amb altres, a Espanya arriben de la mà de la LOCSE una sèrie de principis psicopedagògics a partir dels quals es forma l'aprenentatge significatiu.
       Per començar, s'ha de dur a terme un esquema de coneixement a partir dels coneixements previs. Qualsevol nou aprenentatge s'ha de basar en els esquemes de coneixement previs, això comporta la caracterització dels mateixos, siguin competències o components, com a punt de partida. Seguint endavant, ha d'haver-hi una vinculació profunda entre els nous coneixements i els coneixements previs, però una vinculació que es pugui assolir en la qual la distància entre el coneixement adquirit i el nou coneixement no sigui massa gran, s'ha de poder establir relació entre coneixements. Per conseqüència, el nivell de desenvolupament ha de ser sempre ajustat a l'alumnat, que és el que assimila el coneixement i desenvolupa les competències. En l'aprenentatge significatiu la zona de desenvolupament pròxim és crucial, es tracta de la distància entre allò que se sap fer i allò que no se sap encara. La intervenció del mestre ha de ser en aquest punt, entre el que se sap i el que no, perquè l'alumne necessita ajuda per acabar aprenent el que no sap fer i acabar dominant-ho. El mestre ajuda a evolucionar, a adquirir en potència els nous coneixements, ensenya a que l'alumne, finalment, treballi sol.
La disposició per a l'aprenentatge també serà un factor important, doncs es tracta de les habilitats individuals que tenen a veure amb les habilitats cognitives i factors vinculats a l'equilibri personal, interacció social i inserció interpersonal (capacitat de relació amb altres). Un aprenentatge és significatiu quan és presentat a partir de la seva funcionalitat, concepció especialment adequada quan ens referim a les competències, ja que la seva característica essencial és la aplicabilitat dels seus components. Un dels objectius principals és també captar l'interès dels alumnes, que hi hagi una activitat mental i un conflicte cognitiu, intentar ampliar els coneixements previs i transformar-los. Ha d'existir, des del primer moment, una actitud favorable cap a l'objecte d'aprenentatge. S'atribueix sentit a allò que s'aprèn quan hi ha un interès manifest per aprendre-ho, és a dir, quan el que s'aprèn millorarà una habilitat que ja es té i això potenciarà aquest habilitat i el benestar del mateix. La motivació intrínseca es basa en aquest autocompetitivitat d'aprenentatge, l'autosuperació. També existeix la motivació extrínseca, aportada pel mestre. L'aprenentatge no té un efecte exclusivament cognitiu, també incideix en la manera de relacionar-se i percebre l'escola, els mestres i els companys, és a dir, l'autoconcepte i l'autoestima. Les expectatives d'èxit que es tenen sobre un mateix afecten al desenvolupament d'una actitud favorable cap als continguts i els mètodes que possibilitin el seu aprenentatge. Finalment, cal reflexionar sobre el propi aprenentatge, "què has après?", "què saps fer?", "per a què serveix?", etc.