Avaluació de les competències

Les competències estan conformades per coneixements, habilitats, actituds i valors, per tant es dóna lloc a conductes i comportaments esperats. Quan parlem d'avaluació, és important perquè anem a avaluar per competències, podem dividir l'avaluació en dos grans rúbriques:

-Avaluació formativa: com a mestres, haurem de brindar als alumnes una orientació adequada, un recolzament mutu i permanent davant totes les dificultats que pugui haver d'afrontar l'alumne i crear una pràctica reflexiva de l'aprenentatge. Està conformada per l'autoavaluació, que consisteix en la reflexió del propi alumne; la coavaluació, on s'avaluen entre companys; i l'heteroavaluació, que esdevé quan algú extern mesura els nivells de desenvolupament. Jo dividiria l'avaluació formativa en tres grans passes: identificació de les competències de la unitat d'aprenentatge, establiment dels criteris i nivells de desenvolupament per les evidències de l'aprenentatge i prendre decisions de millora.

-Avaluació sumativa: aconseguir el desenvolupament de les competències necessàries. Expressa judicis de valor que es tradueixen en qualificacions per obtenir acreditacions sobre el contingut assimilat. 

Vídeo de youtube: Avaluació de competències

A l'hora d'avaluar per competències ens hem de plantejar seriosament que l'objectiu primordial és reconèixer l'aprenentatge de l'alumne i el desenvolupament efectuat envers les habilitats i coneixements assimilats. Com a mestres ens hem d'assegurar que hem pogut orientar l'alumne cap a un millor reconeixement de les situacions a les quals ha estat exposat seguint la metodologia competencial, de manera que hagi après allò que estava marcat com a objectiu bàsic i ho pugui aplicar a la vida. La formació i la informació que hem d'aportar, a través de tècniques innovadores, ha de ser l'adequat i hem de saber valorar-lo adequadament i en correspondència autònoma de cada cas, doncs hem de saber identificar les diferents característiques i qualitats de que un dels alumnes per així poder realitzar un avaluació per competències autèntica. La preparació de l'alumnat ha de ser el màxim de completa possible per a que així sigui possible afrontar tots aquells casos que puguin sorgir i qualsevol problemàtica que requereixi d'una correcta solució.

 Foto pròpia extreta d'Instagram: Avaluació de les competències (esquema fet a classe de BDDC)

Només em queda destacar, per acabar, que amb aquesta entrada conclouen les reflexions sobre el llibre de Zabala, i que realment ha estat de gran utilitat per aprendre com funciona el món de l'ensenyament i quines necessitats hi ha. Tota un lliçó que, segur, ens ajuda i ajudarà a créixer com formadors, docents, mestres, professors, orientadors o qualsevol classe de recolzament educatiu. Una experiència fulgurant, amb moments de dubtes, moments de claredat, avantatges, inconvenients, plantejaments de problemes latents, solucions, noves vies, noves tècniques, aportacions pràctiques i experimentades, molta reflexió i un bon inici del propi ideal sobre aprenentatge.

Components competencials i els seus suports disciplinars

       Tot i no haver-hi cap ciència que les estudiï i verifiqui,  les competències es poden dur a terme pel saber integrat que resideix en llurs components, a partir dels quals es pot organitzar la planificació curricular. Per poder desenvolupar cada competència és necessari conèixer el contingut teòric que recolza casa un dels components que li permet formular estratègies d’ensenyament. Cada competència té una mena de suport disciplinar que no sempre estarà basat en ciència o que no només comprendrà una sola disciplina. Llavors hi ha components de les competències sustentats en una disciplina, altres que ho estan i altres que estan sustentats en vàries disciplines. Així doncs, el sistema de competències pot adoptar un caràcter metadisciplinar, interdisciplinar o disciplinar.

En el món de l’ensenyament, la majoria dels professionals estan acostumats a un ensenyament basat en matèries que perduren en el temps i en uns mètodes tradicionals que difícilment es poden canviar.         La qüestió és que jo sí crec en la possibilitat d’un canvi estratègic, perquè és necessari que el mestre pugui desenvolupar la seva pròpia manera de mostrar coneixements arrelats en experiències i pràctiques, oblidar materials i matèries arcaics i aprendre a descobrir un nou camí en l’aprenentatge, sensible, intens, arrencar l’arrel d’un sistema propedèutic que no prepara per a la vida i poder implantar, en total consens, metodologies innovadores de formació de persones. Ens hem de preocupar i responsabilitzar de poder agrupar tots els components necessaris per a poder desenvolupar el nostre sistema d’ensenyament, a partir del suport científic i formal de les nostres estratègies, però també haurem de saber què fer amb tots aquells components metadisciplinars, que manquen de suport.

                 

Foto pròpia d'Instagram: sistema limitat de temps envers 

la introducció d'una nova matèria que esclafa tota

 l'organització i planificació prèvia

       L’escola ha de desenvolupar el disseny curricular tenint en compte la profundització en la realitat que suposarà la introducció de les competències i aquells components que no tenen suport disciplinar. Els components de les competències que no disposen d’una sustentació científica són principalment de caràcter procedimental i actitudinal. El format tradicional de l’organització dels continguts de l’ensenyament mitjançant noves instauracions materials ha portat a la impossibilitat de generar noves matèries per falta de temps, perquè tradicionalment, cada vegada que s’ha volgut, tot i la bona intenció, ensenyar nous continguts, s’ha implantat una nova matèria, però clar, sumant i sumant matèries, el temps, que ja de per sí és reduït, queda limitadíssim i finalment sobrepassat. Llavors, referint-nos a tots els continguts dels components metadisciplinars, si no podem crear una assignatura comú on poder agrupar-los, què podem fer? Doncs, crec que el millor és prendre exemples i poder aportar aquestes contingut a partir de casos pràctics i exercicis concernents segons la competència que es treballi, i d’aquesta manera potenciar un aprenentatge de màxima qualitat. Reunir tots els elements per produir unes estratègies completes i resolutives és crucial, i saber identificar, distribuir i aplicar la informació és bàsic.

      Una bona planificació curricular parteix d’un bon disseny de la mateix i una bona organització metodològica. Per desenvolupar el sistema competencial és  necessari abordar totes aquelles àrees imprescindibles per l’assimilació i l’aprenentatge que garanteixi una bona resposta de l’alumne davant les problemàtiques de la vida, per això s’han d’introduir vivències, experiències, alternatives procedimentals, noves eines de treball, i una innovació a grans trets en la mesura del convenient i possible. El més important no és cenyir-se a un guió concret i específic que aporta continguts teòrics limitats i enfocats des d’una sola perspectiva de treball i per donar resposta a un sol àmbit teòric, el que és realment important és preparar les personetes de les quals som responsables de car a situacions reals en les que hagin de fer front a tot tipus de problemes, situacions i conflictes, i puguin trobar les millors solucions i continuar amb el procés d’aprenentatge que és la vida mateixa; el hem d’aportar les eines, les tècniques i la motivació, si ho fem bé, ells mateixos podran sortir endavant.

      Per tot això cal saber organitzar bé espai, temps i condicions. Mai s’ha d’oblidar que estem parlant d’un sistema igualitari, on es reconeixen les aptituds de tots però on tots són iguals a nivell humà. Ningú és superior a ningú, ningú ha de tenir avantatges, ningú h de quedar endarrerit ni enfonsat, hem de conscienciar de la participació, la col·laboració i la cooperació. Hem d’aportar la millor versió de nosaltres mateixos per a que puguin seguir un model ple de valors i bones intencions, per a que sàpiguen diferenciar quines actituds són les millors per desenvolupar-se i com actuar envers cada moment que se’ls presenti.

                                           "Ensenyar per a la vida real des de la vida real"