Una vida d'aprenentatge II

Molts han estat els progressos que hem pogut experimentar en la nostra formació des de l'inici de curs així com l'augment de les eines a emprar en la docència i la pràctica educativa.

Descobrir nous horitzons en l'aprenentatge i ampliar la metodologia de treball ilimitament amb l'ajuda de les tecnologies i les aportacions dels grans especialistes és molt gratificant i permet començar a desenvolupar un camí d'ensenyament propi.

(Vídeo propi, fet en grup)

Sens dubte, hi ha una gran diferència entre el que sabia abans i el que sé ara, tot i que encara estic començant a entendre el món educatiu. El primer vídeo era bàsic, però aquest que hem fet ara a nivell de grup és més complet i més profund.

Tot aquest treball en grup, sumat al treball individual fet a BDDC, em porta a reflexionar sobre totes les novetats que he d'assimilar, i això només em porta a una conclusió: queda moltíssim per millorar i aprendre, la vida és un curs continu, hi ha informació infinita i sempre trobarem innovacions aplicables a la nostra personalitat, potser quan acaba l'adolescència acabem de créixer físicament, però com a persones sempre podem seguir completant-nos, creixent, sumant, ajudant i millorant a la nostra manera el món.

Aprendre és viure, viure és aprendre, i sempre POC A POC I AMB BONA LLETRA.

Experiència educativa amb Twitter i Instagram

Quan vaig començar el curs, el meu PLE era reduït i limitat, i a dia d'avui puc afirmar que l'he ampliat considerablement. A través de les tasques diàries m'he familiaritzat amb noves eines de treball enfocades a usos educatius, i cal destacar Twitter i Instagram.

Abans Twitter i Instagram eren, per a mi, aplicacions del mòbil que utilitzava per a la interacció social i per seguir l'activitat d'usuaris famosos del món del cinema, les arts i els esports, principalment. També compartia informació amb amics, però no habitualment. L'assimilació d'una nova visió de l'utilitat d'aquests suports m'ha ofert moltíssimes possibilitats, obert més portes i millorat accessos a portals viables pel desenvolupament i seguiment de les matèries que estudio.

Amb Twitter he pogut seguir persones i organitzacions d'interès relacionades amb l'Educació Primària, destacant grans oradors com Jurjo, que va venir a la UIB com a conferenciant. Poder aconseguir informació de qualitat i ser conscient de les notícies que van sorgint al voltant del món pedagògic i docent m'ha ajudat a créixer en el meu aprenentatge i formació, amés del fet de poder interactuar amb companys, mestres, professors i especialistes. Un tret molt destacable ha estat publicar opinions sobre els continguts assolits a classe i les conferències que hem analitzat. Comentar subjectivament el que em semblen les reformes educatives i publicar-ho amb suports audiovisuals ha estat molt productiu, i vull remarcar l'ús de l'etiqueta del curs #edubateBA emprat per classificar les publicacions sota la propietat d'un mateix grup d'alumnes de la universitat.

Imatge pròpia

Instagram ja m'era familiar, doncs és la tercera aplicació social que més utilitzo quotidianament, després de Whatsapp i Facebook. La nova manera de veure aquesta aplicació com a eina educativa ha augmentat molt el marge de possibilitats de transmissió de la feina realitzada tant a classe com a fora, fins al punt de captar l'interès de persones d'altres àmbits respecte als nostres treballs d'investigació, reflexió i síntesi. Poder fer fotografies ajuda a comprendre millor qualsevol missatge que es divulgui, a més que permet crear metàfores visuals.

Imatge pròpia

Només puc arribar a una conclusió, i és que, Twitter i Instagram, més enllà de ser xarxes socials, faciliten moltíssim l'aprenentatge de qualsevol matèria o temàtica, formen part de la innovació tecnològica i són totalment necessàries per a un millor desenvolupament creatiu, reflectiu, metodològic, interactiu, crític, personal i comunicatiu.

Avaluació de les competències

Les competències estan conformades per coneixements, habilitats, actituds i valors, per tant es dóna lloc a conductes i comportaments esperats. Quan parlem d'avaluació, és important perquè anem a avaluar per competències, podem dividir l'avaluació en dos grans rúbriques:

-Avaluació formativa: com a mestres, haurem de brindar als alumnes una orientació adequada, un recolzament mutu i permanent davant totes les dificultats que pugui haver d'afrontar l'alumne i crear una pràctica reflexiva de l'aprenentatge. Està conformada per l'autoavaluació, que consisteix en la reflexió del propi alumne; la coavaluació, on s'avaluen entre companys; i l'heteroavaluació, que esdevé quan algú extern mesura els nivells de desenvolupament. Jo dividiria l'avaluació formativa en tres grans passes: identificació de les competències de la unitat d'aprenentatge, establiment dels criteris i nivells de desenvolupament per les evidències de l'aprenentatge i prendre decisions de millora.

-Avaluació sumativa: aconseguir el desenvolupament de les competències necessàries. Expressa judicis de valor que es tradueixen en qualificacions per obtenir acreditacions sobre el contingut assimilat. 

Vídeo de youtube: Avaluació de competències

A l'hora d'avaluar per competències ens hem de plantejar seriosament que l'objectiu primordial és reconèixer l'aprenentatge de l'alumne i el desenvolupament efectuat envers les habilitats i coneixements assimilats. Com a mestres ens hem d'assegurar que hem pogut orientar l'alumne cap a un millor reconeixement de les situacions a les quals ha estat exposat seguint la metodologia competencial, de manera que hagi après allò que estava marcat com a objectiu bàsic i ho pugui aplicar a la vida. La formació i la informació que hem d'aportar, a través de tècniques innovadores, ha de ser l'adequat i hem de saber valorar-lo adequadament i en correspondència autònoma de cada cas, doncs hem de saber identificar les diferents característiques i qualitats de que un dels alumnes per així poder realitzar un avaluació per competències autèntica. La preparació de l'alumnat ha de ser el màxim de completa possible per a que així sigui possible afrontar tots aquells casos que puguin sorgir i qualsevol problemàtica que requereixi d'una correcta solució.

 Foto pròpia extreta d'Instagram: Avaluació de les competències (esquema fet a classe de BDDC)

Només em queda destacar, per acabar, que amb aquesta entrada conclouen les reflexions sobre el llibre de Zabala, i que realment ha estat de gran utilitat per aprendre com funciona el món de l'ensenyament i quines necessitats hi ha. Tota un lliçó que, segur, ens ajuda i ajudarà a créixer com formadors, docents, mestres, professors, orientadors o qualsevol classe de recolzament educatiu. Una experiència fulgurant, amb moments de dubtes, moments de claredat, avantatges, inconvenients, plantejaments de problemes latents, solucions, noves vies, noves tècniques, aportacions pràctiques i experimentades, molta reflexió i un bon inici del propi ideal sobre aprenentatge.

Components competencials i els seus suports disciplinars

       Tot i no haver-hi cap ciència que les estudiï i verifiqui,  les competències es poden dur a terme pel saber integrat que resideix en llurs components, a partir dels quals es pot organitzar la planificació curricular. Per poder desenvolupar cada competència és necessari conèixer el contingut teòric que recolza casa un dels components que li permet formular estratègies d’ensenyament. Cada competència té una mena de suport disciplinar que no sempre estarà basat en ciència o que no només comprendrà una sola disciplina. Llavors hi ha components de les competències sustentats en una disciplina, altres que ho estan i altres que estan sustentats en vàries disciplines. Així doncs, el sistema de competències pot adoptar un caràcter metadisciplinar, interdisciplinar o disciplinar.

En el món de l’ensenyament, la majoria dels professionals estan acostumats a un ensenyament basat en matèries que perduren en el temps i en uns mètodes tradicionals que difícilment es poden canviar.         La qüestió és que jo sí crec en la possibilitat d’un canvi estratègic, perquè és necessari que el mestre pugui desenvolupar la seva pròpia manera de mostrar coneixements arrelats en experiències i pràctiques, oblidar materials i matèries arcaics i aprendre a descobrir un nou camí en l’aprenentatge, sensible, intens, arrencar l’arrel d’un sistema propedèutic que no prepara per a la vida i poder implantar, en total consens, metodologies innovadores de formació de persones. Ens hem de preocupar i responsabilitzar de poder agrupar tots els components necessaris per a poder desenvolupar el nostre sistema d’ensenyament, a partir del suport científic i formal de les nostres estratègies, però també haurem de saber què fer amb tots aquells components metadisciplinars, que manquen de suport.

                 

Foto pròpia d'Instagram: sistema limitat de temps envers 

la introducció d'una nova matèria que esclafa tota

 l'organització i planificació prèvia

       L’escola ha de desenvolupar el disseny curricular tenint en compte la profundització en la realitat que suposarà la introducció de les competències i aquells components que no tenen suport disciplinar. Els components de les competències que no disposen d’una sustentació científica són principalment de caràcter procedimental i actitudinal. El format tradicional de l’organització dels continguts de l’ensenyament mitjançant noves instauracions materials ha portat a la impossibilitat de generar noves matèries per falta de temps, perquè tradicionalment, cada vegada que s’ha volgut, tot i la bona intenció, ensenyar nous continguts, s’ha implantat una nova matèria, però clar, sumant i sumant matèries, el temps, que ja de per sí és reduït, queda limitadíssim i finalment sobrepassat. Llavors, referint-nos a tots els continguts dels components metadisciplinars, si no podem crear una assignatura comú on poder agrupar-los, què podem fer? Doncs, crec que el millor és prendre exemples i poder aportar aquestes contingut a partir de casos pràctics i exercicis concernents segons la competència que es treballi, i d’aquesta manera potenciar un aprenentatge de màxima qualitat. Reunir tots els elements per produir unes estratègies completes i resolutives és crucial, i saber identificar, distribuir i aplicar la informació és bàsic.

      Una bona planificació curricular parteix d’un bon disseny de la mateix i una bona organització metodològica. Per desenvolupar el sistema competencial és  necessari abordar totes aquelles àrees imprescindibles per l’assimilació i l’aprenentatge que garanteixi una bona resposta de l’alumne davant les problemàtiques de la vida, per això s’han d’introduir vivències, experiències, alternatives procedimentals, noves eines de treball, i una innovació a grans trets en la mesura del convenient i possible. El més important no és cenyir-se a un guió concret i específic que aporta continguts teòrics limitats i enfocats des d’una sola perspectiva de treball i per donar resposta a un sol àmbit teòric, el que és realment important és preparar les personetes de les quals som responsables de car a situacions reals en les que hagin de fer front a tot tipus de problemes, situacions i conflictes, i puguin trobar les millors solucions i continuar amb el procés d’aprenentatge que és la vida mateixa; el hem d’aportar les eines, les tècniques i la motivació, si ho fem bé, ells mateixos podran sortir endavant.

      Per tot això cal saber organitzar bé espai, temps i condicions. Mai s’ha d’oblidar que estem parlant d’un sistema igualitari, on es reconeixen les aptituds de tots però on tots són iguals a nivell humà. Ningú és superior a ningú, ningú ha de tenir avantatges, ningú h de quedar endarrerit ni enfonsat, hem de conscienciar de la participació, la col·laboració i la cooperació. Hem d’aportar la millor versió de nosaltres mateixos per a que puguin seguir un model ple de valors i bones intencions, per a que sàpiguen diferenciar quines actituds són les millors per desenvolupar-se i com actuar envers cada moment que se’ls presenti.

                                           "Ensenyar per a la vida real des de la vida real"

Importància de les competències

      Treballar per competències en educació segueix sent objecte de crítica per part de molta gent que realment encara no s'ha adonat que és un sistema innovador però que ja es venia executant de temps enrere. El propi Antoni Zabala ens aporta, com una brisa d'aire fresc, unes dades prou interessants:

-No estem començant a treballar en competències, ja ho fem des de fa temps, però anem in crescendo, aconseguint perfeccionar el sistema.

-El treball fet fins ara pels mestres, per molt renou que s'hagi format, no ha estat dolent, ha estat de qualitat, doncs s'ha de valorar l'esforç latent dels professionals que duen a terme aquest procés tan innovador.

-El sistema de competències prové del món empresarial i, per tant, en aquest canvi d'àmbit resideix la complexitat d'adaptació, però val la pena perquè serà la metodologia que ens permetrà resoldre tot tipus de conflictes i nous problemes.

¿Per què treballar per competències?

      Treballar per competències ens ajudarà a passar d'un model propedèutic i selectiu com el que veiem instaurat al batxillerat, arrelat en les matèries com a objecte d'estudi, a un model de formació integral com el que ja es practica a infantil i primària, on l'objecte d'estudi és donar respostes als problemes de la vida.

      Abans a les escoles es formaven, mitjançant el model propedèutic i selectiu esmentat, petits universitaris, que havien d'assolir molta matèria però realment no eren formats i preparats per a les problemàtiques reals de la vida. Ara, utòpicament, es pot passar a una formació constant:

-Formar a tothom

-Bons professionals en tots els àmbits

-Formació integral en totes les competències personals

-La vida com a objecte d'estudi

-Pas de la selecció a l'orientació, adaptada a les necessitats, habilitats i possibilitats de l'alumne

                                          Imatge pròpia, importada des de Twitter (Zabala)

      Competència: capacitat d'efectuar o fer front a tasques diverses:   

            Com?, doncs de forma eficaç i en un context específic.

      Per dur a terme així com està establert s'ha de tenir una actitud adequada prèvia, utilitzar les habilitats pròpies i exposar els coneixements adquirits, tot això al mateix temps i de manera integrada. S'ha d'actuar de manera estratègica i flexible. Per actuar de manera competent, també s'ha de dominar l'anàlisi de situacions complexes i ensenyar-los des de petits.

      -Com s'aprèn? Analitzant.

      Tanmateix, el saber fer és inherent en les competències, així que també es pot enfocar com que, simplement, s'aprèn fent.

      Arribats a aquest punt podríem dir que s'aprèn i assimila a través de l'experiència, la comprensió i la capacitat de construir. Per això diem que la teoria és important, però la pràctica és imprescindible, i es torna a repetir el que sempre s'ha de tenir present, doncs "per aprendre a fer el que sigui, s'ha de fer, practicar-ho, repetir-ho, fins adquirir la pràctica necessària i aplicar la teoria corresponent".

      Organització de l'aula

      L'aula també s'organitza per competències, a partir dels models, la reflexió i l'execució. Uns ajuden als altres, contínuament. Els nens poden ser distribuïts en diversos grups de treball, arriant a formar assemblees, exposant els seus valor i configurant així un sistema d'aprenentatge democràtic. Tant mestre com alumnes desenvoluparan un procés d'aprenentatge on hi haurà una vinculació afectiva, una solidaritat, una tolerància, una experiència de vida i una col·laboració que ho facilitaran i milloraran. 

           Imatge importada des de Instagram, 

     piràmide competències, definició i aptituds.

   

      Funcionalitat: tot allò que s'aprèn, l'alumne ha de saber perquè. Així que el millor és començar les unitats didàctiques partint de situacions reals.

    -Complexitat de la situació: els enunciats mai han de ser simples, han de ser complexos, per a poder aprendre a resoldre nous problemes.

    Arrel de les idees de Montesquieu, volem aconseguir una escola democràtica, per això hem de canviar el tipus d'escola a una on regnin:

     -Participació

     -Organització

     -Diversitat

     -Integració de diferents components

     -Les disciplines no són suficients per entendre la vida, són bàsiques però insuficients.-

      

El currículum de l’escola primària

Temps enrere hi havia implantats al territori espanyol programes educatius arcaics, rígids, pobres i inflexibles que es centraven en la imposició de continguts sense tenir en compte la diversitat de l’alumnat i les diferències socials i culturals. Durant els anys 70, la demanda d’una reforma educativa porta l’educació a la implantació del currículum com mètode d’organització i guia pels mestres. El currículum serà des de llavors l’eina mitjançant la qual es decideixen els continguts a donar i exposar, però tenint en compte les necessitats dels alumnes i la seva procedència. La cultura no és discriminatòria, ha d’arribar a tothom, i per això es desenvolupen procediments d’ensenyament i formació més enllà dels continguts, es formen persones competents.

Es proposa un currículum que divideix l’ensenyament de conceptes per etapes i que té en compte quins conceptes es corresponen a cada etapa, com guiar el mestre i que va molt més enllà de la instrucció bàsica de matèries. El currículum és la concreció d’unes finalitats socials i culturals planificades per un cert límit de temps. Hi haurà un projecte curricular producte de la reflexió del conjunt de mestres, aquest projecte és canviant i s'adapta a les necessitats dels alumnes, suposa una sensibilitat cap a la demanda educativa.

                                            Imatge pròpia: interpretació del currículum

Documents d'interés: 

http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/034fc257-4463-41ab-b7f5-dd33c9982b4f/curriculum_ep.pdf

Significativització

      Mitjançant la lectura de l'apartat 6 de Zabala i Arnau, la meva reflexió m'ha portat a diversíssimes conclusions, variades però sense perdre el fil conductor de la idea principal i la intencionalitat del text.  

      Volem una escola menys tradicional, és cert, són situacions d'aprenentatge molt complexes. S'ha de crear un bon context educatiu. Els mestres hem d'ensenyar en funció de com aprenen els nostres alumnes. L'aprenentatge ha de ser significatiu, que tingui sentit i sigui comprensible, res de memoritzar.

      Arrel de les teories constructivistes de Dewey, segons les quals l'alumne es construeix el seu propi aprenentatge, i les teories socioconstructivistes de Vigotsky, en les quals l'alumne construeix el seu aprenentatge basant-se en la col·laboració amb altres, a Espanya arriben de la mà de la LOCSE una sèrie de principis psicopedagògics a partir dels quals es forma l'aprenentatge significatiu.

       Per començar, s'ha de dur a terme un esquema de coneixement a partir dels coneixements previs. Qualsevol nou aprenentatge s'ha de basar en els esquemes de coneixement previs, això comporta la caracterització dels mateixos, siguin competències o components, com a punt de partida. Seguint endavant, ha d'haver-hi una vinculació profunda entre els nous coneixements i els coneixements previs, però una vinculació que es pugui assolir en la qual la distància entre el coneixement adquirit i el nou coneixement no sigui massa gran, s'ha de poder establir relació entre coneixements. Per conseqüència, el nivell de desenvolupament ha de ser sempre ajustat a l'alumnat, que és el que assimila el coneixement i desenvolupa les competències. En l'aprenentatge significatiu la zona de desenvolupament pròxim és crucial, es tracta de la distància entre allò que se sap fer i allò que no se sap encara. La intervenció del mestre ha de ser en aquest punt, entre el que se sap i el que no, perquè l'alumne necessita ajuda per acabar aprenent el que no sap fer i acabar dominant-ho. El mestre ajuda a evolucionar, a adquirir en potència els nous coneixements, ensenya a que l'alumne, finalment, treballi sol.

La disposició per a l'aprenentatge també serà un factor important, doncs es tracta de les habilitats individuals que tenen a veure amb les habilitats cognitives i factors vinculats a l'equilibri personal, interacció social i inserció interpersonal (capacitat de relació amb altres). Un aprenentatge és significatiu quan és presentat a partir de la seva funcionalitat, concepció especialment adequada quan ens referim a les competències, ja que la seva característica essencial és la aplicabilitat dels seus components. Un dels objectius principals és també captar l'interès dels alumnes, que hi hagi una activitat mental i un conflicte cognitiu, intentar ampliar els coneixements previs i transformar-los. Ha d'existir, des del primer moment, una actitud favorable cap a l'objecte d'aprenentatge. S'atribueix sentit a allò que s'aprèn quan hi ha un interès manifest per aprendre-ho, és a dir, quan el que s'aprèn millorarà una habilitat que ja es té i això potenciarà aquest habilitat i el benestar del mateix. La motivació intrínseca es basa en aquest autocompetitivitat d'aprenentatge, l'autosuperació. També existeix la motivació extrínseca, aportada pel mestre. L'aprenentatge no té un efecte exclusivament cognitiu, també incideix en la manera de relacionar-se i percebre l'escola, els mestres i els companys, és a dir, l'autoconcepte i l'autoestima. Les expectatives d'èxit que es tenen sobre un mateix afecten al desenvolupament d'una actitud favorable cap als continguts i els mètodes que possibilitin el seu aprenentatge. Finalment, cal reflexionar sobre el propi aprenentatge, "què has après?", "què saps fer?", "per a què serveix?", etc.